L 'origen d 'Alfarràs pot estar en el seu actual emplaçament, de l' època romana, si bé hi ha un emplaçament més al sud, Sant faduc, que podia tenir una població anterior. Segons Lladonosa, la trama urbana del nucli antic és inequívocament àrab.

Al 1147 les tropes de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d' Aragó Guanyaren les terres per als regnes cristians, i va donar les terres d' Alfarràs i Almenar a cent homes de Balaguer, tal com consta en un pergamí datat l' any 1148. Al segle XIV el monestir de Sant Hilari de Lleida adquereix el senyoriu d' Alfarràs i Andaní. A finals del segle XIV aquest Monastir es devilita i es veu obligat a vendre el molí d' Alfarràs mitjançant el contracte amb la Paeria de Lleida al 1400.

Posteriorment la Paeria vengué la seva jurisdicció sobre Alfarràs amb tots els seus veïnts, va costar 50.000 sous, llavors el poble tenia de 12 a 15 cases i uns 70 habitants. La comunitat estava regida per un "Vatlle" i tres jurats que depenien del senyor.

Així va començar el senyoriu de la casa dels Boixadors que tenia Boix en el seu escut d' armes. Boix que encara figura a l' actual escut d' Alfarràs. Al 1601 el senyoriu passa a la casa Desvalls, i un segle després el senyoriu esdevé marquesat, amb el mateix llinatge, que encara perdura. Alfarràs està situat molt aprop d'una de les entrades naturals a Catalunya: el pas de Coll de Foix per on entraren el 1462 les tropes de Joan II d'Aragó camí de Balaguer ciutat de la seva senyoria.

El 1897 el Marqués d' Alfarràs va construir les fàbriques de filats, primer Viladés SA i a l' any següent Casals SA, que en un principi van ser llogades i que al 1919 es van vendre juntament amb les turbines. Aquestes fàbriques varen marcar la vida d' Alfarràs.
Entre 1945 i 1950 es descobreixen les excel·lents condicions que reuneixen l'horta d' Alfarràs de cara a la producció fruitera especialment del préssec, la pera i la poma. Actualment els trets característics d' Afarràs es defineixen per la presencia de les fàbriques, un important sector serveis, que aprofita la condició de cruïlla de carreteres, hosteleria, comerç i l'agricultura que gaudeix de la immillorable qualitat i quantitat que ofereix la Sèquia de Pinyana i el Canal d' Aragó i Catalunya.

Escut d'Alfarràs
(Descàrrega l'escut 875 kb)